Le Croupier
La Festé
Nou espectacle
Deu anys, cinc discos, centenars de concerts en barraques, circs i presons, una seixantena de cançons a la recerca d’un estil propi (que mai han arribat a trobar...), sis mànagers, quaranta tècnics, vuit fans, tres vedets, dos malentesos amb la policia i un mugró extirpat… A Le Croupier no els hi falten motius per tancar una etapa i fer allò que fan la majoria de bandes guais quan ja no s’agraden: dir adéu amb un últim concert d’autobombo...
L’octubre de 2018, després de 10 anys de carrera, Le Croupier va celebrar el seu concert de comiat a l’Auditori de Girona. S’acabava una etapa. Plegaven. Tots els grans artistes ho fan en un moment o altre de la seva carrera; en teoria és una bona operació de màrqueting. Però Le Croupier anava de farol i van perdre la partida. El concert va ser un desastre descomunal. El pitjor bolo de les seves vides: bronques a l'escenari, camerinos destrossats, l’escenografia trinxada... I encara hi havia molt més en joc: L’amistat entre els seus components s’aguantava d’un fil. Després d’aquell desastre, Le Croupier es planteja si no seria millor tornar enrere, intentar modificar el passat, reinventar aquell episodi i acabar les coses bé, com amics. El temps és capriciós. I l’èxit encara més. És això el que els porta fins a casa vostra. Si triomfen a la vostra ciutat, potser continuaran la gira de concerts de comiat que tenien emparaulada. Si fracassen, tindreu el privilegi de ser el darrer públic que riu amb Le Croupier i el seu esbojarrat concert teatralitzat farcit de comèdia, rock’n’roll, cabaret i cuplets.
Le Croupier
Le Croupier és un banda musical que va néixer a la Cellera de Ter (Girona) al 2007, quan Carles Cors (músic i actor) decideix donar forma a les seves cançons amb la complicitat del productor i amic Marc Parrot.
Després de tres discos amb temes propis: Me han dicho que... (2008), Presunto Tocador (2010) i Lesió per tensió repetitiva (2013); al 2014 Le Croupier irromp en l’escena catalana amb l’espectacle musico-teatral “Esperança Dinamita”, una viatge al Paral·lel de principis de XX que recupera un bon grapat dels cuplets que sonaven a l’emblemàtica avinguda barcelonina. El muntatge, dirigit per Xavier Pujolràs i que va comptar amb la col·laboració especial de Mont Plans, es passeja durant gairebé dos anys pels millors teatres i festivals de Catalunya, amb un èxit considerable tan de públic com de crítica. Però no tot van ser flors i violes...
La inesperada denúncia per mentides i malbaratament de fons públics per part d’un grup d’espectadors, va caure com una gerra d’aigua freda damunt la banda gironina, fins al punt que ara, una sentència judicial obliga a Le Croupier a reparar els danys morals causats recuperant, per aquesta ocasió, un altre d’aquells gèneres que tantes coses ens expliquen del passat més recent del nostre país: la Sarsuela catalana.
Aquest nou espectacle, dirigit per Mont Plans i seguint la fórmula de teatre musical iniciada a “Esperança Dinamita”, es va estrenar al Teatre Municipal de Girona dins la programació del Festival Temporada Alta 2016, i seguidament va ser presentat al Teatre El Molino de Barcelona per donar així el tret de sortida a la gira 2017, on podrem veure "Dinamita la Sarsuela" per diferents teatres i auditoris d'arreu del país!
